Num 1.Primeres impressions
El primer cop que vaig saber que estava embarassada tenia 27 anys. Jo estava al ”potro” amb la panxa embotornada de gel i la doctora girava la pantalla insistint en dos punts negres. El meu recent maridet, donava salts per la consulta ple de felicitat i repetia i repetia que ell ja ho sabia, que ell ja intuïa que allò ens havia de passar.
Jo, mare? Jo havia de tenir dos fills?
El segon cop que vaig saber que estava embarassada tenia 37 anys. Amb la mateixa postura de deu anys enrere, però amb una mica mes de lumbàlgia, els meus ulls incrèduls buscaven en la pantalla plena de grisos, potser, l’existència d’un puntet negre?
La doctora reia. El meu marit, ja un home madur de quaranta anys, seia blanc, absent,en la cadira del consultori. No feia falta que digues res.
Uns altres 2 puntets eren allà, picant-nos l´ullet.
D’això ara fa 7 mesos.
Em dic Anna Pujabet i crec que puc dir que soc una experta mare de bessons.
No se que es tenir un fill, ni tenir-ne tres., pero en canvi tinc 4 fills com quatre roses.
La meva experiència es personal, es clar, però també es una experiència extraordinària amb tots els sentits.
A mi, sobretot al principi, m’hagués anat be haver trobat un blog com aquest. Es per això que em va semblar interessant la proposta del meu amic Pep.
Explicar la meva vida? Be, potser hi haurà algú que en sabrà treure profit.
Seguiment embaràs multiple | Comments (6)6 Contestes to “Num 1.Primeres impressions”
Ves a una contesta
hahahah no paro de riure llegin-t’he!!
Suposo que perquè hi han moltes coses que també les he viscut.
Començo ara a llegir-t’he precisament després de buscar per internet algún blog d’algú que em pogués servir de referència. Sóc mare de bessons de 8 mesos i crec que compartir experiències és fantàstic!
Hola Irene,
Gracies per dedicar-me una part d´aquest temps lliure teu tan “preciat”. No cal que et digui que sempre que vulguis hi estàs convidada a dir la teva. Benvinguda.
Ei! m’ha agradat descobrir aquest blog…ja era hora de trobar-ne algun interessant amb mares amb experiència.
Molt ben fet…si senyora!
Jo visc a itàlia i organitzo trobades amb mares i pares de bessons de la zona…
Hola Pau.
Quina il•lusió tenir audiència internacional !!. Una abraçada.
La veritat és que aquest primer és d’aquells que t’enganxen per anar llegint més i més.
Salut