Num 32.Una altra coincidència.

Revivint la meva història recent he redescobert a algú. Visualitzant els arxius de la memòria ha aparegut una noia que va estar en un parell de seqüències .Com amb tantes persones que es creuen en la nostra existència en un moment donat i com que no son transcendents empaquetem a la paperera de reciclatge.

Ella es l´Olga i aprofito per enviar-li un petó i demanar-li disculpes perquè les meves nebuloses cerebrals no em van deixar, en aquell temps,  correspondre a la seva amabilitat.

Això agradarà als amants dels simbolismes i els que creuen tenir un perquè de tot el que ens passa.

La vaig conèixer entre bambolines. Darrera un paravent de tela hospitalària esperava, com jo, a que arribes el moment de fer-nos passar a la sala de parts. La sentia parlar amb el seu marit. La seva veu era feliç. Aspectant.

La tafaneria em va poder i aguditzant l’oïda vaig entendre que tenia dos fills mes. Com jo.

Quant tothom va marxar i ens varem quedar soles, ella es va interessar per mi. No ens veiem.

-Dos? Va dir- Esperes bessons?. Els meus fills grans també son bessons.

 

De fet, si tot el que vivim està escrit, el meu guionista té una mena d’obsessió amb aquest tema, perquè la casualitat no estava nomes amb el fet de que els seus fills grans, com els meus, eren bessons, sinó que el que portava al ventre també era un bessó que havia perdut el seu germà als pocs mesos de gestació.

 

Que curiós, no? Com si això fos tan freqüent!! No conec a ningú mes, que n’hi deu haver, però jo, no conec a ningú mes en un cas com el meu.

 

L’endemà em va venir a saludar a l’habitació.

 L’acompanyava el somriure però una llumeta en la mirada em va permetre llegir-li el pensament, just quan va veure els dos bressols.

 

Per si algún dia em llegeixes, Olga, i em recordes ….aquí deixo una abraçadeta per tu.

Seguiment curiositats |