Num 3. l’historia es repeteix
Quasi deu anys mes tard…. en la meu segon comunicat públic d’embaràs, les reaccions van ser ………no tinc paraules.
Tampoc vaig esperar els tres mesos aconsellats. Havia de treure.m-ho del damunt i normalitzar la situació com mes aviat millor.
Si als 27 ningú esperava que tinguéssim fills tan aviat, als 37 ningú esperava que en tinguéssim mes. Ni nosaltres mateixos, per ser francs.
La meva mare es va posar les mans al cap. El meu pare, tan difícil de sorprendre, va dir -Collons. Els germans, tiets, amics, …va haver de tot. En resum, obrien molt els ulls.
Quan vaig dir que tornaven a ser dos, la mare feia que no amb el cap, el pare va deixar anar: -collons, collons. I els germans, tiets, amics…en general m’ho feien tornar a dir i tot seguit posaven cara de, por, llàstima, consol..a algú li va costar mes d’assimilar i s´en va anar pensant que era broma.
Però la broma era real.
Les mateixes probabilitats de que m’hagués tocat la grossa de Nadal.
De vegades fa falta dir en veu alta el que nomes saps tu per captar la magnitud. Aquella nit qui no va dormir vaig ser jo.
Els primers que ho van saber, però, van ser els nostres bessons grans. Amb els seus 9 anys, ens escoltaven i possiblement no entenien perquè ens costava tan de dir-los-hi el que els volíem dir. Intuint que alguna en passava, la nena va agafar-li la ma al nen. Estaven callats i atents. El que va passar pel seu cap, no ho se, però tampoc van demostrar res. Contents? Tristos? Enfadats?. Els hi vaig comprar un regal i els hi vaig jurar que no els deixaria d’estimar, que sempre els voldria un puntet mes a ells.
Es van abraçar. I jo m’equivocava.
Amb el temps he sabut que ells en cap moment van tenir por de que la seva mare no els volgués, ells, temien i temen pel seu bessó. Que aquell amb qui han vingut a aquest mon s’enamorés dels seus germans petits i ja no el preferís. Es curiós, no?.
Els vincles entre germans bessons son “diferents”, “especials”. Jo tinc la sort d’observar-los per duplicat cada dia de la meva vida i us puc garantir que no deixen mai de sorprendre’m.
Segueix embaràs multiple | Comentari (0)Num 2.Que ho sàpiga tothom
La segona gran emoció que sents quan saps que seràs mare, es l’emoció de poder-ho explicar.
Primer, quan? Tres mesos? Massa temps.
A qui? A tothom. Als germans. Als amics. Als veins. Al mon sencer. Desprès resulta que poques vegades reaccionen com esperàvem. Però ens passa això. Tendim a creure que el que ens afecta a nosaltres té el mateix efecte sobre els altres.
- Quan ho sàpiguen els meus pares…..Ai els pares. Sempre ens persegueix l’obsessió aquesta. Que es sentint orgullosos, feliços de tenir uns fills tan fantàstics.
En la meva primera experiència jo nomes feia 3 mesos que m’havia casat. Ells estaven en procés d’assimilar que la seva filla gran ja no vivia a casa i habitaven en aquell període en que miren de tractar-te com a un igual. La nena te marit. La nena ha de fer sopar. La nena paga els rebuts de casa seva.
Pobrets. Els tenia a tots dos asseguts a taula. Vaig fer la deguda fotocopia de l’ecografia i els hi vaig donar tot dient alegrament: -Felicitats avis!!!
La mare amb el paperet entre els dits i el somriure mig trencat feia esforços per mirar d’entendre quina relació hi havia entre el que jo li deia i aquella mena de dibuix estrany. El pare no deia res. Quan la mare el va mirar interrogant ell, que sempre ha estat molt llest i concís, va sintetitzar: -que esta prenyada!
Però això no va ser res.
Faltava el millor: Va haver un silenci llarg. La noticia de que venien bessons els va sobrepassar. Com si els haguéssim bufetejat.
Estaven desubicats, amb les galtes vermelles i fora de joc.
La mare diu que no va dormir en tota la nit. Perquè?
Fins que no tens fills no saps el perquè de moltes coses.
Segueix embaràs multiple | Comentari (0)