Num 27. engendrant 2 bessons més.

La meva filla petita es va fecundar 5 dies mes tard que el seu germà bessó. Al contrari que els meus bessons grans que van anar gairebé idèntics amb el pes i les mides, aquesta vegada quan varem descobrir els dos puntets negres, un d’ells no bategava.

Imagino que amb la sorpresa de la noticia el fet que un d’ells no tingues vida, no em va afectar gens. En principi quedaria com una anècdota. Per un moment tornava a estar embarassada de bessons.

En el temps que va passar d’una consulta a l’altra m’estranyava no tenir pèrdues ni senyals físiques que m’expliquessin que se n’havia fet del puntet mes petit  però  just abans de tornar a visitar el ginecòleg ja vaig saber que aquest havia decidit quedar-se.

Només podia ser una nena. Una supervivent.

Malgrat que durant l’embaràs les mesures indicaven que estava en desavantatge, el dia del naixement solament li portava uns pocs grams de menys al seu germà.

Avui pesa bora 2 quilos mes que el nen. Es tenaç i forta com un roure. Ha fet les primeres passes (agafadeta de les mans) als set mesos i poc i als vuit es capaç de dir “jastà” quan no vol mes.

Qüestió de caràcters.

Maneres de ser…d’abans de néixer.

Segueix embaràs multiple | Comentari (0)

Num 4.Trenta i pocs quilos mes.

Dels cinquanta quilos vaig passar als vuitanta i pocs en qüestió de 7 mesos.

Tu no ets conscient, evidentment, de que el canvi es tan gran, però nomes et cal veure les cares dels que fa temps que no t’han vist.

Passes de ser una dona mes o menys de bon veure a ser una taula “camilla” sense braser. De ser l’objecte de desig a, bàsicament, un  bot. Quan veus aquelles panxolines tan mones a les revistes, tu et mires al mirall i, sincerament, no t’hi identifiques. No ets un ser, ets un recipient.

Però això es gradual i sota els efectes de la droga maternal no et sembla tan greu.  A posteriori fas teu el mite de que “la bellesa es troba a l’interior” i ja esta.  De totes maneres, com tot, es temporal. Amb paciència i una dieta, el cos acaba trobant el seu origen. Tot torna al seu lloc. O gaire bé tot.

Al principi  et palpes el ventre i no notes res. S’hauran equivocat? Examines el paper higiènic cada vegada que vas al wc i en vistes de que no hi ha pèrdues penses: -be, deu seguir tot aquí dins. (i molts cops, tot i havent pèrdues, segueix estant tot allà dins). Així que esperes la propera revisió, mes que res, perquè el metge ho confirmi.

Les revisions. Les cites mediques. Son com el següent episodi de vent del pla. Les embarassades vivim contant les hores que falten per la pròxima ecografia. Son les primeres fotos dels nens. Una mena de amfibis, cap grossos recargolats. Els nostres fills. I son de veritat: -has vist com es bellugaven?

I tenen caràcter: -serà hiperactiu?

Observem esmaperduts aquella imatge borrosa i diem:-es veuen perfectament.

Ens la mirem i la remirem (de vegades, a l’inrevés) i cap a la tercera ja hi trobem semblances familiars: – tindrà el teu nas.

Segueix embaràs multiple | Comentaris (2)