Num 9.Dintre del ventre matern

Quan el meu fill gran va començar a parlar ens va fer un gran descobriment.

 Jugàvem els tres. Jo petonejava a la nena asfixiant-la a abraçades i ell la tibava. :

• - deixa mama!!!!.

Jo el feia enrabiar, apartant-lo. I somicant m’implorava:

• - La nena és meva!!!
• - ah, si? I Perquè es teva?

Amb la seva mitja llengua i les manetes rodonetes  obertes de pam a pam, em va dir que ell l’havia vist primer, que l’havia trobat dins d’un armari fosc.

Podria ser?

El que passa allà dins és un misteri.

No hi ha tecnologia prou avançada perquè ens ho expliqui però el que si es veritat, es que els bessons interactuen ja el primer dia de vida.

Des de la meva experiència crec que arriben aquest mon amb una gran connexió que van perdent a poc a poc i que acaben reforçant de nou cap el any.

En la setmana d’hospital dels meus primers fills, la nena plorava desconsoladament. Potser el nen no tant. Milloraven quan els embolicava amb el llençolet.

Nomes acabar de néixer els meus fills petits, vaig demanar que els posessin junts en el mateix bressol. No recordo que ploressin. Se’ls veia relaxats, tranquils. Han dormit així fins que no han cabut al moisés.

També podria ser casualitat.

Diferents factors externs?

Mira, si t’hi trobes, prova-ho, no hi perds res.

Segueix embaràs multiple | Comentari (0)