Num 6.símptomes
Avui ho comentava amb una amiga, els primers símptomes son: -ai quin mal els pits! I unes ganes de vomitar irreprimibles nomes t’alces del llit. Ho notes mes per ser bessons? Doncs la veritat es que no puc comparar però jo diria que no.
Si ho esperes, surts corrents a buscar el “predictor”. Sinó, t’imagines que has agafat la passa, que alguna cosa no se t’ha posat be.
Les dues vegades que he hagut de comprar-me el test ho he fet amb les galtes vermelles i en una farmàcia lluny del meu barri. Perquè? En el primer cas, feia nomes tres mesos que m’havia casat i no estava preparada per assumir el meu nou estat, en el segon, jo tenia 37 anys i en feia 9 que deia a tothom que no tindria mes fills. Per resumir-ho: no volia que el/la farmacèutic/a penses que jo em pensava que estava en estat. Es complicat però la ment femenina ja ho te això.
Sempre hi ha el dubte. Diria que fins que no estàs de tres mesos no t’atreveixes a dir- ho, ni a creure-t’ho amb ple convenciment.
Els mesos posteriors son de plena felicitat. Tries la robeta, fas la distribució de l’habitació i t’encantes embadalida amb tots els bebès que veus. Et sembla que falta molt i passes les estones fent volar coloms.
Quan no has tingut mai cap fill et fa l´efecte que jugaràs a nines; aniré aquí, aniré allà.
M’era difícil entendre perquè posaven tanta cara de preocupació les mares que nomes en tenien un. Potser es que eren unes bledes que s’ofegaven en un vas d’aigua?? A mi no m’havia de passar.
Jo, mentres ells dormissin faria la feina de casa, desprès sortiria a passejar i compraria el que fes falta. Aniria a fer el cafè amb les amigues i m’asseuria al parc a parlar amb d’altres mares.
Si, si. Que lluny de la realitat!!!
Seguiment embaràs multiple | Comments (4)4 Contestes to “Num 6.símptomes”
Ves a una contesta
Hola !!!!!!!!!
Segueix escrivint que m’ho passo pipa llegint
Pel que veig tant si en portes un com si en portes mès la vida d’una embarassada está plena de tòpics
que m’en dius dels comentris de la tieta de torn , que quan li dius tota contenta que estás embarassada et diu amb cara mig de fàstic mig de pena “nena a partir d’ara ja no deixarás de patir mai mès” insuperable!!!!!!
ja tens raó ja….. hi ha prototips que es troben en totes les famílies.
Una abraçada
Hola!
he estat mare de bessons fa tan sols un mes i em van recomanar el teu blog i el cert és que et felicito! m’ha agradat molt el què dius que penses que faràs tantes coses quan hagin nascut i…mare de déu! que ilusa!!!!
Et felicito per trobar el temps d’escriure i pel blog, ja que m’hi identifico molt i estic disfrutant llegint-lo!
D’entrada una abraçada ben forta, de les de debò. De les que et deixen pessigolletes. Te la dono per donar-te la benvinguda i per a que sàpigues que, visquis com ho visquis tot el que et vindrà, no estaràs mai sola. Aquí tens una amiga virtual, pel que faci falta.