Num 76. Una altra versió de la maternitat
D’acord, es veritat.
En un moment determinat ho vaig dir. No fa gaire. Si. Que si. Que quan em va sortir per la boca es que ho pensava de debò.
- - A la merda tot!!
Ui!, i més coses!. Per no mencionar les que he pensat i que no sap ningú.
Son moments transitoris de demència mental en que et veus en un túnel fosc i sense sortida….ES POT SABER PERQUÊ M’HE POSAT AQUI DIIINS!!!!
Es com vomitar, fa falta estar ben marejada per treure-ho tot.
Però ella, ella?, una mare aparentment tan coherent, pacient, de les son capaces d’explicar “la formació de l’àtom” per impedir que els seus fills no toquin el que no han de tocar…ella, ho asseguro, amb el que va dir aquest cap de setmana, em supera.
Les seves dues filles, desbocades, la tibaven per aquí i per allà, s’esbatussaven i la sacsejaven per mirar de captar la seva atenció. Amb els nervis de ferro, com si res, ignorant-les i un posat de “quin dia més bonic que fa” provava de mantenir una conversa coherent amb mi.
- - Mes nens? (li espurnejaven les retines) si vols que et sigui sincera, quan veig una dona embarassada sento llàstima, em fan molta pena.
Sona terrible, però, encara que no quedi bé, ho sabem, ho saps, ho sabràs… que ells son
el millor que ens ha passat, si, però, en molts minuts del dia també son el pitjor que em viscut últimament.
Res, quan els vegis dormidets, cap allà a les 9 del vespre, ja et vindrà el penediment.
No t’has equivocat, t’ho dic jo, tranquil·la, es millor haver-los tingut.
Que si dona, deixa estar les que encara son solteres, semblen contentes però en el fons ens envegen i tampoc ho passen tan bé com sembla… a la llarga …soles com mussoles i nosaltres rodejades de gent que ens estimarà (¿?). Cal ser optimista.
T’ho explico perquè no t’imaginis que tens impulsos psicòpates, per que no et sentis malament.
Que jo crec que inclús les besties tenen aquests sentiments…(si parlessin!!!)
Ah no! No te’n enfiis, ni un pel, de les que fan veure que tot es sempre bonic, (mentideres)
….aquestes, si els hi preguntes, estic ben creguda que et diran també que elles no, ni criden, ni rondinen,…, i quan van de ventre ? Que? No, ui no! Les d’aquesta mena mai no se’ls hi ha escapat ni un pet. Es que no en saben fer..!!!
Es clar. Es clar.
Ja ho aniràs veient, hi ha de tot a la vinya del senyor….,
No t´hi atabalis, el que dèiem, demència transitòria.
Seguiment ser tu mateixa | Comments (2)2 Contestes to “Num 76. Una altra versió de la maternitat”
Ves a una contesta
jajajaj quina raó que tens!son les 5:14 del matí , el meu fill de 6 anys ! 6 anys , no 3 mesos ni un any …
s’acava d’adormir desprès d’haber-nos donat la nit del lloro i si …. a la merda tot!!!!!!!!
tinc son , tinc mal de cap , tinc la panxa regirada i …jo tambè ploraria d’aquí una hora i mitja em sonará el despertador per anar a treballar , si acabo de fer guàrdia de nit !
Però ara està tan tranquil i adormit que … quina llàstima pobret fa uns minuts m’hauría tirat per la finestra i ara em sembla que ja surt el sol.
En fi coses de ser pares
Me’n alegro de haver-te pogut acompanyar en una nit tan desaprofitada. He pensat en tu pel següent article..a veure si aconsegueixo animar-te i fer-te riure…mentrestant anirà passant el dia i, en un no res, tornarà la propera nit. Entre que, guanyarà el Barça i tot plegat…, segur, serà molt millor que la de avui. Ànims.