Num 62. El pitjor ja ha passat?

Centenars de vegades et faran aquesta pregunta. La meitat, mes o menys, sense l’interrogant, es a dir, t’ho confirmaran. Es que la gent, ui la gent!!, tot ho saben.

I tu que els pots dir? Ves a saber, no? Tampoc no tens una bessonada cada any, oi? No tens estadístiques. Així que, saps què?, deixa que ho respongui jo.

Abans de donar-te el meu parer, que quedi clar, que això no es una desgracia. No estem en un transcurs de dol, no permetis que es recreïn donant-te el condol,  principalment, perquè t’ho acabaràs creient, i, els teus dos pollets son una vendició del cel.

Escolta’m; dotze mesos. Es el marge. Fins que no passi aquest temps evita fer sentencies perquè ni tu ni el teu entorn es estable.

Els tres primers mesos, desenganyem-nos, són molt durs.

Això no vol dir que per moments tinguis puntes eufòriques que et facin pensar que ja esta tot superat, quan facis balanç, te’n faràs creus.

No tens bones condicions físiques, vas mig borratxa d’hormones i la situació et supera a cada instant. Creus que estàs obligada a participar en una cursa d’obstacles que no s’acaba mai, a un ritme frenètic que no suportaràs, empenyent,  nua, un carro de milers de tones. Soc pesada, em repeteixo, però, per enfrontar-te cal que no miris més enllà, agafa’t a les ajudes i limita’t a  passar aquest minut, de salvar aquesta hora, de trampejar el dia d’avui. I hauràs fet tot el camí sense saber com.

La resta de mesos fins l’any és mes planer, tenint en compte els principis.

Es el període en que aprens a fer de mare. A confiar amb tu i a desestimar els consells d’anar per casa que tothom es veu amb dret d’imposar-te.

Per mi, el mes costós d’aquesta època és despendre’t de les ajudes. 

A vèncer el pànic de quedar-te a soles amb ells. Dominar les circumstancies o admetre que les circumstancies són indomables. I que, no passa res perquè plorin.

No cal que surtis al diccionari com la definició modèlica de mare. Ningú no ho és. Totes fem el que podem i els remordiments són una característica essencial de la maternitat. Desenganxa’t. Sense pressa però sense pausa Has d’agafar el timó de la teva família.

Sortir-te’n mimarà el teu jo. Et fera independent i capaç, i, et regalarà moments preciosos. Ja veuràs.

Seguiment convertir-te en mare |