Num 61. Espai particular

Amb els primers ja em va passar.

He descobert de nou que el lloc de la casa on prefereixo estar és el wc. El lavabo.

El freqüento tan com puc, però, sobretot, quan venen visites. A escollir les vistes de confiança, aquelles a les que puc endossar els nens amb tranquil·litat, les que em permeten passar la balda sense interrogants. Tanco la porta i la felicitat m’obre els porus. Sola, estic sola, soleta, sola. I m’assec amb calma, invocant tots els meus móns, els vells i els nous, sense haver-los de compartir amb essers diminuts que ploren i bavegen.

La gent hem d’evacuar, no? Res del que faig es estrany, ni està malament. Els abandono per necessitat.

Cada vegada hi tinc mes trastets al wc. Al començament traginava amunt i avall amb el llibre que llegeixo, al final li he trobat un raconet. Després, les cartes del cole dels nens grans, les ofertes del súper, alguna revista, coses que em queden per mirar …i, últimament, l’agenda i un boli i un paper per si se m’acut el que sigui. Com serà que estic pensant de posar-hi prestatges…

Quan ve la meva mare o són hores de cangur la diversió es multiplica; “cling” tanco i munto un spa.

La dutxa m’acaba d’aïllar del tot. Com si agafés un transbordador especial , el soroll de l’aigua m’abdueix.  Ben calenteta, que em caigui potent damunt el clatell. Tanco els ulls. Se m’arrissa  la pell. Quin gustet!!! Que bonic es tot!! Més, més, una miqueta més!! Vegis els dilemes que tinc per sortir de la meva capsula interplanetària!!! El cap li diu als peus: – vinga, fora!! Però no es posen d’acord. Negocio i re-negocio amb mi mateixa llargament per decidir-me a tancar l’aixeta i tornar a la realitat.

S’ha acabat.

Mentre m’eixugo ja no ho passo tan bé, la meva connexió mental, amb interferències, però,  rep freqüències de l’exterior: Em sembla sentir que ploren. S’obren i tanquen armaris, que deu buscar a la cuina? Una galeta? – mama, no!!! !!!!Que han de dinar (ja sabia jo…) Quina hora deu ser??

Seguiment ser tu mateixa | Comment (0)