Num 59. situacions embarassoses
Farta estic.
Farta, d’aguantar la respiració.
D’aguantar-la i al mateix temps d’anar parlant, rient, escoltant, caminant.., com si res.
Es un art, eh?.Un tip de patir!! Amb lo feliç que seria si no fos!! Coi d’abdominals flàccids!!!
I es que a més, a mi, les espatlles se m’aixequen sense permís, a l´ agafar aire, saps?, i quan me’n adono, semblo un “arganboy”. No sincronitzo bé.
Fastigosa primavera que maltracta la meva autoestima.
Quina publicitat li fan, no? Ja es aquí, ja és aquí!!!. ”La primavera ha venido…” Uiii que bé! Els ocellets i les floretes. Ja. I tant. Ja. I que en faig jo del bunyol d’un pam que em penja del melic?. A veure. Expliqueu-m’ho. Que els pantalons m’hi caben, però el bunyol no.
Sóc “gorda” o ” semi-gorda”? Estic per redefinir.
La culpa la té el bunyol.
Quines suors matutines per fer-lo amagar i ell que no vol i jo que l’empenyo amb els dits cintura avall per dins els pantalons. No hi ha forma!, si entra per un costat se surt per l’altra. I els nens que em criden i que falten 10 minuts. Prou. Així et quedes!! I a qui no li agradi que no miri. Apa! A fer ” l´arganboy” fins el cole.
Però quina llum tant forta de bon matí!!
El sol dona de ple als aparadors de les botigues, farcidets ells de robeta per barbies. Per cert, al hivern també emmirallen tant? Per mi que m’hi veig mes ara. Ni que no vulgui es que tots els vidres em tornen la imatge: jo amb els petits i el troleibús i amb els quatre i amb el bunyol….mare meva, a casa em veia millor… i es que em venen ganes…ganes… de fer veure que no em conec:
- - mama, que estàs enfadada?
Aquesta es una de les avantatges de tenir tants fills; et despisten quan mes et convé.
Llàstima de l’oportunista de torn que li dona per fixar-se en tu just els únics 15 minuts del dia en que, pel que sigui, t’has relaxat. Escoltes com diu:
- - No m’ho diguisss??? Oh!!!
Aleshores, el meu cos activa un sistema d’alerta que fa treballar més ràpid tots els òrgans vitals. Suplico; Uiii. No, si us plau no. Aquí al mig del carrer…no m’ho facis.
- - En seriooo? No m’ho puc creure.
I es que resulta inevitable. Aquesta mena d’individus que fan això, no es poden controlar. Allà que la veig, travessant el carrer amb els braços estesos com una benaventurada. De pet cap el bunyol. Així que el te ben agafat em diu:
- - Tornes a estar….
Au, calla i somriu i digues que no passa res.
Qui la va matricular….la primavera!!!!!!!
Seguiment embaràs multiple |2 Contestes to “Num 59. situacions embarassoses”
Ves a una contesta
Nena, no saps com t’entenc, però lo meu va ser sense embaraç que ho justifiqués. Em vaig fotre 25 kg. en dos anys,sense cap problema médic que ho justifiqués.
De primer et desesperes, sobre tot quan vas a comprar roba, però… ens hem d’acceptar com som. Una vegada vaig entrar en una botiga d’aquí a Igualada, i jo, molt educada, pregunto Tenen talles per mi?. l’estúpida em contesta “no, per vosté no hi ha res” amb un tó de superioritat, de sobrada… Hem va agafar un rebot de collons, me la vaig mirar bé, prima, si, lletja.. també, inculta, tant que amb tres paraules ni havia prou per saber que amb prou feines sabia parlar, ja no imaginem a l’hora d’escriure. No hem vaig poder aguantar, i li vaig contestar “Amb una botiga com aquesta no tenen talles per tothom?” A part de quedar-me desofegada, m’en vaig adonar que les persones que jutgen a les altres per el seu físic tenen molts problemes amb la seva personalitat. Axí que, si et serveix la meva experiència, jo llueixo els meus michelins sense complexes, i si algú mal intencionat em comenta algo, li contesto “Si… i els calès que m’han costat” La vida és curta, i és molt maca perque quatre neumàtics te l’amarguin.
La veritat es que cada dia que passa m’hi entenc millor amb el meu bunyol.
Amb el temps estic aprenent a estimar-lo.
Al vespre quan li faig l´ullet al mirall i el veig tant tristó, tot “amoratat” de la compressió i amb la marca del botó al bell mig….ves quina culpa en té ell… res, que de debò que la vida és preciosa i que quan no hi pots fer cap altra cosa el millor es enriure´s d’un mateix. Sense complexes.
Gracies per llegir-me