Num 41. Còlics

Els còlics són lo que a les falles la mascletà.

L’apoteosi. Un exultant final de festa.

La majoria prefereixen celebrar-ho a mitja tarda, d’altres mes “ludico-festius” ho van festejant al llarg del dia…o la nit. Jo, amb quatre, n’he tingut per tots els gustos. I, puc dir-te, que amb el pas dels anys, m’han tret de polleguera d’igual manera.

Hi ha una llegenda urbana de nens que no ho fan, però també parlen de pares que netegen, planxen, cuinen i per les nits s’aixequen a consolar els fills…ves a saber tu.

Còlics, perquè?.

La ciència te respostes vagues, diguem-ho clar: no tenen remota idea. I no  t’escarrassis que no seràs tu qui ho descobreixis. Gronxa’ls, canta, salta, balla i toca la pandereta. O, millor, queda’t amb el concepte de que no hi pots fer res. Com les hemorroides; pateix-ho en silenci, aguanta. Tres mesos (com a molt) tampoc es tan…. No t’amoïnis. La part bona es que estàs reforçant el teu sistema nerviós.

Segurament no em creuràs. Es que costa de creure que amb aquests crits no s’estiguin morint….

 Ves-te’n a urgències! Si no seràs ni la primera ni l’última… En aquest temps que vas o no vas, que on tinc la llibreta, i els bolquers, i  les tovalloletes, i un bibi per si te set…  hauràs passat una hora que,  per regla, es una tercera part de la tortura.

A la saleta d’espera estaràs acompanyada i uns quants ulls compassius et faran costat i, a més,  si et criden quan ja estàs ben encesa,  potser tindràs s la fortuna de poder-te venjar amb el pobre pediatre de guàrdia.

Seguiment fills bessons |