Num 40. El plor
Si aquestes alçades encara no has descobert que hi ha d’animal en tu esperat a sentir plorar al teu fill/fills (estranyament els bessons ho fan els dos al mateix temps.. perquè vegis lo llestos que son quan encara, representa, no tenen coneixement)
Creus que et parlo d’un soroll molest? Penses que es el mateix que haver suportat la criatura de la veïna durant mesos?
Desenganya ´t, el software del teu bebè esta dissenyant exclusivament per fer-te reaccionar a tu. I és, t’asseguro, alta tecnologia.
No hauràs sentit mai un domini mental tan bestia. Son ordres cerebrals directes i aplanants. Castanyes neuronals. Ells envien així el missatge en clau (com que no saben parlar…) i el problema es que nosaltres quasi hem perdut l’habilitat de llegir el pensament. ( en el cas del homes, l’han perdut del tot)
D’entrada et bloqueja. Quedes tibada, endurida, sense voluntat pròpia. Si et parlen, no hi sents. Si et fan broma, no rius. Si miren de fer-te interferències, de tallar la connexió,(ui, llavors..) et tornes agressiva, es que no se que faria!!.
Que li passa? Esta malalt? Te fred? Gana? Son? Mal de panxa? Busques i busques la descodificació i no encertes , no encertes i et desesperes.
Mai he fet mal als meus fills, ni la famosa “bufetada a temps” soc una gran defensora de l’educació sense violència, per tan, condemno a les mares que peguen o maltracten però al seu favor diré que, en algunes situacions, les he pogut entendre; De vegades reps unes incitacions sensorials que costen molt de dominar.
L’únic que tens clar es la missió que t’han assignat:
- fer-lo callar.
Com sigui, i per aconseguir-ho, el que calgui.
Seguiment fills bessons |3 Contestes to “Num 40. El plor”
Ves a una contesta
Hola !
Navengant per la xarxa he trobat el teu blog. Jo també sóc una afortunada que tinc bessons també nen i nena. I sóc germana de bessons. Llegint-te he vist que tu també vas tenir bessó, aquesta estranya cosa que et va passar conec gent que també els hi va passar. A mi el meu ginecòleg em va dir que si em tornés a quedar embarassada l’ho més probable és que en tornés a tenir dos. Però de moment no tinc cap intenció de quedar-m’hi. M’identifico en tantes coses que has dit.
Això si sempre dic que tenir-ne dos és una passada, els meus que encara no tenen 3 anys els disfruto tant, són tant diferents.
No sé quan tenen els teus però em vaig moure i vaig buscar empreses que enviéssin els seus productes i ho vaig aconseguir, si t’interessa m’ho dius.
M’agradaria que em diguéssin si els teus fills grans han anat a classes separades, actualment els meus nens a la llar d’infants aquest curs van a classes separades, per ells va ser una mica dur, però per qui més dur va ser, va ser a mi, ho vaig passar molt malament.
Encantada de poder-te llegir !
Hola Bet.
Gracies, sobretot, per dedicar-me estones del teu temps.
Els meus bessons grans van anar junts tota la llar d’infants. Avui en dia, no solament van a classes separades sinó que estudien en escoles diferents. El perquè és llarg d’explicar i quasi fruit de moltes conseqüències.
Els experts es basen en el nivell de dependència que senten l’un de l’altre per aconsellar separar-los o no. Personalment, crec que es millor que estiguin junts fins que descobreixen que el món es gran, bàsicament a primària. El Jaume i la Judit tenen un vincle molt estret però no es necessiten per sociabilitzar-se, tampoc competeixen massa (quan els dos sexes son iguals la rivalitat sol fer-se insuportable) a la llar d’infants compartien pocs jocs de pati i “entenien” bé que cadascú tingues un millor amic.
Ara fan quart, entrant a la pre-adolescencia, i cada dia quan es retroben frueixen intercanviant experiències. Crec que els enriqueix tenir “vides separades”.
Un consell: si no vols que el canvi sigui tan brusc, proba primer començant a apuntar-los a “extraescolars” diferents.
Una abraçada i molta sort.
Gràcies Anna!
De fet ja van a classes diferents a la llar, l’any passat anaven junts. Però veig que ho porten bé. Ara siguent epoca de preinscripcions m’he trobat de cares a P3 que no saben si hi haurà una o dues línees, però bé si hi és bé i sinó hi és també. A la meva época i a la dels meus germans bessons havien d’anar junts perquè no hi havia cap altre manera.I coses que es feien abans, com que un era millor que l’altre, doncs van fer repetir un per no anar més junts.
Gràcies a tu també per llegir-me i robar-te aquest poc temps que deus tenir. De debó si vols que empreses t’enviïn productes em dones el teu e-mail i et passo el llistat sempre va bé un paquet de bolquers de més, llet, cereals, colonies etc.etc.etc.
Perdona una cosa ets de Girona ?
Fins la propera!
Bet