Num 8.l’amniocentesi

De paraules estranyes al llarg del procés en recopiles unes quantes. El mes bo es que el personal mèdic dona per suposat que ja saps de que t’estan parlant i al final, no pateixis, que ho acabes aprenent. Potser en algun moment dius apiretal per epidural però a qui no li ha passat ?

De totes, la primera que em va fer perdre el la son va ser: l’amniocentesi.

Que fem? Que fem, no. Que faig?  Si, perquè encara que els fills son de tots dos, que la decisió es pren conjuntament,  la mare es omnipresent. La mare és el rovell de l’ou. El motor, l’essència…I, amb la amniocentesis tens la primera proba de valor.

Tu estàs allà metamorfejant, redescobrint els teus instints, integrada i concentrada en una evolució natural i de sobte ve algú que et diu: -puc canviar el futur. Puc fer que tot sigui perfecte.

 Com? Es que hi ha possibilitats que no sigui perfecte?Es que no es ja absolutament extraordinari.?Tinc dos essers dins del meu cos, que es belluguen. Dos individus a qui els bombeja el cor i tenen singlot, estant vius. Que tinc que decidir?.

Es clar que no vull un fill que estigui malament, no vull haver de cuidar un bebè malalt la resta de la meva vida. Però es que resulta que sigui com sigui aquest ja hi és.

En el primer embaràs un cop em vaig preguntar que faria si els resultats de l’amniocentesi fossin dolents, vaig decidir no fer-me l’amniocentesi.

En el segon me la vaig fer.

Que absurd, no?

Quan tens una edat ja no decideixes. Els metges per protocol donen per fet la proba. Tu t’hi pots negar, es clar. I jo no m’hi vaig  negar. Perquè? Tenia ja dos fills, una família amb totes les seves carregues internes i externes. Mirant de respondre amb la ma el cor diré que no volia canviar el futur, de debò que seria incapaç,  però si que volia preveure’l.

Aquí la edat no em va fer mes sàvia: Es una estona molt desagradable que, a més, entranya un risc multiplicat per dos en cas dels bessons. Si hagués passat res no m’ho hagués perdonat mai.

Seguiment embaràs multiple | Comment (0)