Num 102. Que faries si…
Que faries si sabessis qui, entre la multitud, acabarà convertint-se en algú important per a tu?
Qui dels que esperen al teu costat a que els despatxin en una botiga.
Qui de les parelles que fan cua al cinema. De les que atenen el semàfor per travessar. Dels qui demanen tanda per depilar. Dels que treuen diners al caixer.
Que faries si tinguessis el do d’endevinar qui formarà part del teu futur?
Segurament, com a mínim, els miraries amb curiositat. Els somriuries. Series amable.
Recordes la primera reunió que has fet a l’escola abans no comencés la guarderia? Si? Doncs, en allà, a la bora, s’asseien un bon grapat de les persones amb les que acabaràs compartint la teva historia personal.
Jo diria, que d´una manera o altra, amb tots.
N’hi haurà amb qui t’avindràs prou per mantenir converses de deu minuts a la porta del col·legi. Amb altres hi quedaràs per fer cafè un cop o dos. Amb uns pocs hi sopareu plegats una nit d’estiu, potser.
Et demanaran favors que seran corresposts o no. Et plantejaran dilemes en aniversaris, “mediareu” en les discussions dels vostres fills, criticareu la senyoreta i les despeses de las festes de Nadal. Proposareu fer extraescolars comuns i negociareu qui si i qui no ve a jugar a casa de ”fulana” o de ” mengana.”
I qui sap si entre tots hi ha els braç que t’aixecarà o l’espatlla que et consolarà.!
Es la avantatge que tinc, que tenim, les que ens han donat l’oportunitat de repetir.
Hi ha coses que ja sé com aniran.
Recorda-ho la pròxima vegada que els vagis a dur. Mira mes amunt de les mans que acompanyen als amics dels teus fills.
Pensa amb el que faries si sabessis el que ja saps que passarà.
Segueix consells | Comentari (0)Num 63. Dormir tota la nit
Efectivament, tenir fills, significa també nits en blanc. Però alguna, no totes. Sovint es més culpa nostra que d’ells. Llegeix i reflexiona:
” A partir del tercer mes, el bebè que durant el dia ha fet les tomes correctes, NO necessita alimentar-se per la nit. Si ho segueix fent és, tan sols, per vici.”
Als primers bessons els vaig consentir fins bora l’any i mig. A part de que, estic segura, m’he carregat algunes de les meves neurones per falta de descans, a ells, això, els va provocar uns patrons de son força inestables.
Amb els petits he fet d’aquesta frase quasi una llei. Des dels tres mesos i poc, mengen a les 8.30 del vespre i fins les 9 de l’endemà. T’asseguro que estan ben formosos i sense passar gana!!
Pensa-hi. La deixo aquí, subratlladeta i amb negreta.
T’ho dic, si trobes la manera, et servirà de molt.
Segueix consells | Comentari (0)